Salí de Cambrils

Geològicament parlant, aquestes Salines se situen al capdavant d’un dels encavalcaments pirinencs: el Mantell de corriment del Cadí – Port del Compte. I més concretament, dins d’aquest, en la làmina del Serrat d’Odèn. Els materials triàsics del Keuper han servit com a lubricant en aquests encavalcaments. I la circulació d’aigües superficials a través d’ells ha anat dissolent la sal, fent possible aquesta petita indústria a partir de recursos naturals. La dada més curiosa és que es tracta de les úniques salines de muntanya de tot Catalunya, i de les poques continentals, atès que la gran majoria de salines són de vall o aprofitades al mar als maresmes.

 

Si en lloc de la seva història geològica parlem d'història a escala humana, sembla que les propietats d'aquest lloc eren ja d'utilitat a l'edat mitjana, moment en què els ramaders i veïns de la població de Cambrils aprofitaven la sal tan per consum propi com per al bestiar. No obstant això, les salines van començar a 
funcionar a finals del segle XVIII, sent el 1780
 el primer moment en què es documenten històricament. La primera referència bibliogràfica de les salines l'hem trobat en el diccionari
 Madoz. En aquesta obra, en parlar del terme de Cambrils, s'al·ludeix a una font salada que dóna nom a la Ribera Salada.

Des de llavors fins a mitjans del passat segle XX, el complex protoindustrial creat per la mà de l’home al voltant d’aquest singular recurs natural, va proveir de sal a diversos pobles veïns, a través d’una ruta de la Sal
 que cobria les comarques del Solsonès i l’Alt
 Urgell. Les salines, tal com les coneixem actualment, van ser construïdes entre 
finals del segle XIX i principis del XX. Cronològicament la zona del Salí és anterior: una llinda de la Casa Vella ens permet situar-la al voltant de 1882. La zona de Les Cabanetes, en canvi, pot ser atribuïda al primer terç del segle passat.

També es diu que la construcció de Les 
Cabanetes va costar set mil duros (naturalment, de l'època). D'aquests cent anys aproximats 
de salines hi ha tres propietaris coneguts: Lorenzo
 Farràs, de la Seu d'Urgell, els Fornesa, de Barcelona (durant dues generacions), i Josep
 Roca, d'Oliana. Aquest últim és el titular de les salines des de 
1954, i en un moment donat va intentar que l'explotació no fos només estacional. Per a això va fer obrir una mina, per tal d'ampliar les possibilitats d'extracció. Però l'intent no va tenir èxit.