funcionamiento-featured

Funcionament i components de les Salines

En una regió com aquesta, el clima no afavoreix l’evaporació de l’aigua durant tot l’any, de manera que els treballs
d’elaboració de la sal eren estacionals, delimitats a uns mesos concrets: de juliol a setembre. Encara que si la calor
apretava abans, aquesta tasca es podia avançar al mes de juny.

Lògicament, a l’estiu es produeix la màxima insolació, tant en nombre d’hores com en intensitat, i això
propicia una retirada més ràpida de l’aigua, deixant al descobert la sal.

Mentrestant, a l’hivern, es deixaven les eres plenes d’aigua per evitar que les rajoles s’aixequessin (ja que es
conserven molt millor protegides per l’aigua).

 

funcionamiento-01

Pel que fa a la disposició del terreny per
generar aquest efecte, és important destacar la
parcel·lació en eres com a resposta a una
racionalització de les tasques
. Gràcies a elles es
controlava millor el nivell d’aigua i s’extreia la
sal amb més comoditat.

Com es comprovarà sobre el terreny,
l’anivellament correcte de cada era és fonamental
per garantir una distribució regular de
l‘ aigua salada i afavorir la seva evaporació, sense
formar zones irregulars.

funcionamiento-02  

Una de les basses que emmagatzemen l’aigua salada quan les eres
estan completes.

Existeixen a més quatre basses, dos a cada
sector, amb l’objectiu d’emmagatzemar l’aigua
salada
quan les eres estan plenes i
funcionant.

funcionamiento-03  

Una vagoneta per al transport de la sal.

Els estenedors, dels quals hi havia tres en
cada sector i avui no en queda rastre, eren
plataformes de fusta amb una petita
inclinació per escórrer l’aigua dels munts
de sal.  Uns rails els comunicaven antigament
amb el magatzem, i unes vagonetes realitzaven
el trasllat final de la sal. En el complex podem
contemplar una 
d’aquestes vagonetes
restaurades.

funcionamiento-04

La bòbila.

Hi havia un magatzem a cada sector, realitzats
ambdós d’obra i recoberts en el seu interior amb
fusta de pi per aïllar i combatre
l’efecte corrosiu de la sal.

També existia una bòbila a Les Cabanetes
per dur a terme les teules i maons del
complex, i fins i tot proveir d’ells als
voltants.

L’argila es coïa cremant llenya
del bosc que es troba a l’altra banda del riu, i
els seus troncs es transportaven mitjançant
cordes per salvar el gran desnivell de
l’entorn.

funcionamiento-05

funcionamiento-06

Molí de sal.

funcionamiento-07

Els molins d’aquest conjunt històric són, potser,
els elements que demostren major
enginy per part de l’home. Hi ha fins a cinc
d’aquests mecanismes en un tram de solament
300m. lineals del riu, incloent un desnivell
de 40m.

Els cinc molins tenen missions i
característiques molt diferents, començant per
la grandària de la mola de tots ells.

El primer molí molia la sal (amb una mola
de 80 cm.), Al costat del magatzem del Salí.
A més, el mateix salt d’aigua s’aprofitava per
proveir d’energia elèctrica al conjunt a
través d’un generador.

El segon molí era de farina (140 cm. De
mola). El tercer de pinso. El quart era un
molí pelador del gra (60 cm. De mola)
per a consum humà. I el cinquè molia de
nou sal, en aquest cas per al magatzem de Les
Cabanetes.

La persona encarregada de les salines portava a
terme, a més, les tasques pròpies d’una
explotació agrària tradicional, el que explica
tot un sistema tan versàtil i variat de
tractament no només de sal, sinó també de
gra per l’aliment d’animals i
persones.

Procediment d ‘elaboració de la sal

funcionamiento-08

Un munt de sal s’amuntega a la cantonada d’una era.

funcionamiento-09

Formacions salines pengen de les canalitzacions.

L’operació d’obtenció de la sal
era artesanal.
Mitjançant una xarxa de sèquies,
canals i reguers es portava l’aigua salada
de les basses (o, si escau, directament de
les fonts) a les eres, i s’omplien aquestes amb
un volum d’aigua equivalent a uns 3cm de profunditat.

Passats tres dies -o més, segons la
climatologia- quan l’aigua s’havia
evaporat en gran part, però no del tot, es
recollia la sal, fent
munts amb ella
. Si la sal s’enganxava a les
rajoles, es recollia amb una pala de ferro.

A continuació es carregava la sal en una
baiard
i, entre dues persones, transportaven
la càrrega al estenedor. Allà es deixava reposar la
sal, també amuntegada, perquè es
s’escorregués, i quan ja havia perdut
pràcticament tota l’aigua
, es col·locava en una
cistella que podia portar uns vuit quintars
(Un quintar mètric o Qm. Conté 100 quilos) i
era portat pels mateixos treballadors, i es
dipositava en un magatzem. Posteriorment el
cistella es va substituir per un sistema de
vagonetes
que, sobre uns rails, es
desplaçaven des dels estenedors fins a la
entrada del magatzem.

Al magatzem, la sal era novament
amuntegada i s’acabava d’escórrer la resta de
la humitat
, de manera que quedava en
condicions per a ser passada en sec, fet
imprescindible per deixar a punt per al
consum. Feta aquesta operació, es posava en
sacs de dos quintars (vuit arroves) i ja
podia ser comercialitzada. També es va vendre,
durant molts anys, en paquets de quilo –
destinats específicament al consum
domèstic.

Generalitat de Catalunya Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural Ajuntament d'Odèn